Festival Guspira

Tortell Poltrona. Post-Clàssic

Tortell Poltrona, un dels pioners europeus en la renovació del pallasso. És carismàtic i tendre, contundent i ferotge, amb una càrrega d’energia inesgotable que combina la innocència i la trapelleria.

Un personatge que en trepitjar l’escena ja conquista a l’espectador amb la seva innata i còmplice humanitat, capaç de convertir en creïble la més insòlita de les propostes. Una ronda per les emocions viscudes, on es fon el passat i el present, on es forja el futur.

Ens submergim en un món especial, la visió dels ulls que miren darrera un nas de pallasso, de la màscara més petita.

Reconeixements:

– Premi Festival International Performance d’Acteur, Cannes, Francia.

– Premi Especial de Circ de la III Edició dels Premis Max.

– Premi Nacional de Cultura 2005 de la Generalitat de Catalunya.

– Nas d’Or del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Memorial Charlie Rivel 2012.

– Premio Nacional de Circo 2013, concedit per l’INAEM.

Mireia Vives & Borja Penalba

Els músics valencians Mireia Vives i Borja Penalba presenten el seu tercer treball, Cançons de fer camí, que compta amb músics de la talla d'Eduard Navarro, Toni Porcar, David Gadea, David Pastor, Marta Margaix i Sergi Carós. Es vesteix amb les veus de Berta Iñíguez, Gemma Humet, Carles Chiner, Andreu Valor, Miquel Gil, Pa Lao, Noèlia Pérez, Josep Zapater i el Cor Proletari.

Cançons de fer camí és un viatge pels camins que junts han trepitjat al llarg dels últims 5 anys, i ens ho mostren en forma de cançons, amb la peculiar coherència de les pròpies contradiccions, amb la passió de qui estima la terra, amb la ràbia de qui veu llibertats empresonades, o amb l’estima per l’univers poètic de Montserrat Roig, Joanjo Garcia, Maria Mercè Marçal, David Caño, Salvat-Papasseit, Roc Casagran, Bob Dylan o Leonard Cohen. Eclèctics i heterogenis, pinten l'escenari amb notes de folk, cançó d'autor, pop-rock, cabaret gamberro o cobla republicana i feminista. És així com Mireia & Borja veuen i entenen el món, amb cançons que els colpegen i doten de sentit el què els envolta. Això sí, dins de tanta varietat el duet té un objectiu clar: Compartir el seu camí amb tu.

Reconeixements:

- Premi al millor disc de cançó d’autor en els guardons Carles Santos que atorga la Generalitat.

Jessica Arpin. Kalabazi.

Aquesta és la història d’una noia que està a punt de contraure matrimoni. Ho té tot previst: el lloc de la cerimònia, el de la festa, els convidats i el càtering; tanmateix, sent que li falta alguna cosa...el marit!

Té una hora per decidir qui serà el seu futur marit entre dos participants valents del públic, entre els quals es desenvoluparà una prova d’amor per saber qui serà el flamant espòs.

L’espectacle inclou les arts circenses, el clown i la poesia; d’aquesta manera, ens condueix de la rialla espontània a l’emoció profunda.

Kalabazi ha estat representat 800 vegades en 27 països, en 8 idiomes i 23 dialectes.

Jessica Arpin és d’orígen suís-brasiler. Va estudiar circ a l’escola Théâtre-Cirqule de Ginebra i a l’Escola Nacional  de Circ de Montreal, on va especialitzar-se en bicileta acrobàtica. Des de 2002, actua en carpes de circ, en teatres, al carrer i a cabarets. Parla 7 idiomes del dret i del revès, i ha treballat en nombroses companyies a Brasil, Suïssa, Itàlia, Canadà, Bèlgica i Catalunya.

Pere Rafart

Pere Rafart i Arza, (14 d'abril de 1989, Solsona) és un il·lusionista solsoní. Mag de l'Any el 2017 i subcampió del món el 2018 a Corea del Sud, un dels certàmens més importants per als il·lusionistes de tot el món.

Amb aquestes credencials no és estrany que l'any 2019 el cridessin per participar al programa de tv "Fool us" ("Enganya'ns"), un conegut "talent show" dels Estats Units. Rafart, que fins fa sis anys es dedicava a la publicitat, triomfa ara arreu del món. La seva fama s'ha disparat arran de la seva aparició al programa televisiu nord-americà "de referència mundial per a la màgia". A Las Vegas, al Teatre de Penn i Teller, dos mites de la màgia dels 80 i 90, van aplaudir la seva originalitat, creativitat i talent. A banda de l'humor, el seu atractiu passa per oferir trucs "de creació pròpia o adaptacions personals de coses clàssiques".

S'hi va començar a dedicar "relativament grandet", als 17 anys, i n'ha après "llegint molt", participant en societats i conferències, i amb el seu mentor Gabi Pareras. Va fer l'aposta per la seva afició just quan li oferien una feina estable. L'11 de febrer del 2019 va obtenir els quatre vots favorables del jurat del programa Got Talent de Tele5.

Reconeixements:

2017: 1r lloc al Congrés Màgic Nacional (Manresa)

2017: Premi Memorial Ascanio

2018: FISM WORLD CHAMPIONSHIP OF MAGIC, 2n prize, Card Magic (Busan, Corea).

La Voodoo Trio

Trio de  swing i New Orleans jazz. Amb Ugnè Daniele Reikalaitè (veu i guitarra), Raphaël Giraud (piano i acordió) i Naná Rovira (clarinet i clarinet baix). Directe càlid i explosiu que et porta de la mà per un recorregut de cançons precioses a ritme de swing i jazz tradicional.

Negro Casali & Pau Segalés. Trepitgem Fusta.

«Toquem fusta perquè puguem continuar tenint feina amb tot el que està passant...», pensaven al principi de la pandèmia en Negro Casali i en Pau Segalés, creadors del projecte. Però com? Abans ells tocaven el públic, i el públic tocava coses. Ara, amb el mantra «mans, distància i mascareta» aquella proximitat s’ha esfumat, i vés a saber quan tornarà. Com podien sobreviure dos tocadors nats davant d’aquesta situació? Doncs canviant les mans pels peus, passant de tocar coses a trepitjar-les. D’aquí neix Trepitgem Fusta, una experiència pionera 100% covid-free; interactiva, però amb grups bombolla; de jocs d’habilitat, però amb els peus, i, evidentment, feta totalment amb fusta.

L’espectacle és un compendi de l’enginy de Casali per crear andròmines de tot tipus i de la seva faceta de clown, de les dots musicals i màgiques de Segalés, i de l’aplom escènic de tots dos, resultat de molts anys de carrera artística per tot el món.

Els creadors:

En Pau Segalés (mag) i en Negro Casali (clown, mim i malabarista) es van conèixer l’any 2014 en una gala solidària de Pallassos Sense Fronteres, de la qual tots dos eren i són artistes voluntaris. Des de llavors, han coincidit en diverses expedicions amb l’ONG i han forjat una sòlida amistat.

Coral La Fló

Breu història de la Societat Coral La Fló de Santa Maria de Martorelles:

El Primer de Maig de 1903 neix a Martorelles de Dalt ( actualment Sta. Mª de Martorelles ) la Societat Coral " La Fló ".

En aquells temps encara no existien les normes ortogràfiques, per tant no sabem si Fló obeeix a una falta d'ortografia o al desig de fer coincidir l'escriptura amb la fonètica.

En documents posteriors ja apareix escrit La Flor. Darrerament s'ha decidit mantenir el nom de La Fló. La qual cosa, segons com t'ho miris, l'hi dona un vernís d'antigor que no l'hi queda gens malament.

La primera sortida per cantar fou per la Pasqua de 1904. El Cor va fer moltes sortides i a diferents llocs, les unes com a premi als coristes i d’altres, sol·licitades per assistir a concursos o fer concerts. Als anys de la postguerra s’interromp l’actuació del Cor però la Societat aguanta amb altres activitats populars. L’any 1975 ressorgeix el cant coral però no va durar gaire.

Després de 40 anys sense coral, el 14-2-2013 va començar una nova etapa amb 17 cantaires, sota la batuta del mestre Carles Pujol i Bastida. Al començament les nostres actuacions les preparàvem pel Dia del Soci, Festa Major i Concert de Nadal. Des del 2017 vam començar a fer intercanvis amb altres corals. Actualment som 21 cantaires.

Tot i que som una entitat centenària (118 anys), aquest és el 8è any del COR actual que malgrat la pandèmia, seguim il·lusionats per seguir endavant molts anys més.

Darrera actualització: 22.08.2021 | 23:33
Darrera actualització: 22.08.2021 | 23:33